Psicologia de la Gestalt

La psicologia de la Gestalt [alemany: g̊əˈʃʷtaltʿ] és un corrent de pensament dins de la psicologia moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle xx, i els seus exponents més reconeguts han estat els teòrics Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Kurt Lewin. És important distingir-la de la Teràpia Gestalt, teràpia exponent del corrent humanista, fundada per Fritz Perls, i que va sorgir als Estats Units, en la dècada de 1960.

El terme Gestalt prové de l'alemany i va ser introduït en psicologia per primera vegada per Christian Von Ehrenfels.^[1] No té una traducció única, prové del verb alemany gestalten , un verb transitiu que significa formar, donar forma, estructurar, crear, desenvolupar.^[2] També podria traduir-se com a 'figura', 'configuració' i, fins i tot, 'estructura' o 'creació'.

Segons aquest corrent, la ment configura, mitjançant certes lleis, els elements que li arriben a través dels canals sensorials (percepció) o de la memòria (pensament, intel·ligència i resolució de problemes). En l'experiència del medi ambient, aquesta configuració té un caràcter primari per sobre els elements que la conformen, i la suma d'aquests últims per si sols no podria portar-nos, per tant, a la comprensió del funcionament mental. Aquest plantejament s'il·lustra amb l'enunciat: "el tot és més que la suma de les parts",^[3] amb el qual s'ha identificat més sovint aquesta escola psicològica. Amb aquest axioma s'intenta explicar que l'organització bàsica de tot el que percebem està en relació amb la figura en la qual ens concentrem, que al mateix temps és part d'un fons més ampli, en què hi ha altre formes. En altres paraules, tot el que percebem és molt més que la informació que arriba als sentits.

La Psicologia de Gestalt planteja l'estudi de fenòmens mentals no susceptibles d'anàlisi, considerant-se de caràcter essencialment unitari i global. L'experiència conscient és una experiència fenomènica i com a tal cal que es consideri globalment, en comptes d'articular-la o classificar-la.^[2] Durant la dècada del 1930 es van estendre les crítiques cap a la Gestalt, i entre aquestes destaca la realitzada per la psicologia de la Ganzheit, dirigida per Felix Krueger.^[4]

↑ Hergenhahn, B.; Henley, Tracy. An Introduction to the History of Psychology (en anglès). Cengage Learning, 2013, p. 438. ISBN 1133958095.
↑ ^2,0 ^2,1 Sáiz Roca, Milagros; Anguera Domenjó, Blanca; Civera Molla, Cristina; de la Casa Rivas, Gonzalo. Historia de la psicología (en castellà). Editorial UOC, 2011-07-30. ISBN 978-84-9788-295-8.
↑ Bunge, Mario; Ardila, Rubén. Filosofía de la psicología (en castellà). Siglo XXI, 2002.
↑ Baker, David B. The Oxford Handbook of the History of Psychology: Global Perspectives (en anglès). Oxford University Press, 2012-01-13. ISBN 978-0-19-971065-2.

[1] Hergenhahn, B.; Henley, Tracy. An Introduction to the History of Psychology (en anglès). Cengage Learning, 2013, p. 438. ISBN 1133958095.

[historia-2] 2,0 ^2,1 Sáiz Roca, Milagros; Anguera Domenjó, Blanca; Civera Molla, Cristina; de la Casa Rivas, Gonzalo. Historia de la psicología (en castellà). Editorial UOC, 2011-07-30. ISBN 978-84-9788-295-8.

[3] Bunge, Mario; Ardila, Rubén. Filosofía de la psicología (en castellà). Siglo XXI, 2002.

[4] Baker, David B. The Oxford Handbook of the History of Psychology: Global Perspectives (en anglès). Oxford University Press, 2012-01-13. ISBN 978-0-19-971065-2.

[1]

[2]

[3]

[4]